La humanitat fa moltes dècades que envia senyals de ràdio a l'espai, ja sigui intencionadament o no, tot i que la majoria són tan dèbils que es poden confondre amb soroll fins i tot a uns pocs anys llum de distància. A més, l'Univers sencer també genera senyals de ràdio – i moltíssim més potents que les generades per nosaltres. Llavors, com podem enviar un senyal de ràdio que destaqui clarament per sobre del soroll de l'Univers? El nostre missatge de ràdio interestel·lar conté una secció inicial, la qual hem anomenat simplement 'Hello' ('Hola'), dissenyada específicament per cridar l'atenció de qui estigui escoltant. Per entendre el seu disseny hem de tenir en compte que la immensa majoria dels 'sons' del Cosmos són senyals bastant constants, amb suaus variacions en la seva amplitud o freqüència. Hi ha una excepció, els objectes estel·lars anomenats 'púlsars', que generen uns polsos de ràdio amb una cadència molt constant, com si es tractessin d'un far interestel·lar.

Per evitar que la nostra transmissió es confongui amb alguns d'aquests fenòmens naturals, hem dissenyat un missatge que conté elements totalment artificials que a més ja proporcionen una informació bàsica sobre nosaltres. Concretament, a la secció inicial del nostre missatge utilitzem dues freqüències de ràdio diferents per codificar un compte numèric de nombres primers (números només divisibles per sí mateixos i per 1). En realitat, la nostra transmissió de ràdio està formada per petits polsos de ràdio, alternant una freqüència fixa amb un silenci. Ens ho podem imaginar com si fos una llum intermitent que, quan està encesa, pot ser verda o vermella. Doncs bé, el nostre 'Hello' comença amb una sola pulsació en verd i una en vermell (amb un 'apagat' intercalat); després, dos verds i dos vermells; després tres verds i tres vermells; després, cinc verds i cinc vermells, etcètera. Aquest compte segueix progressant amb els següents nombres primers: 7, 11, 13, 17, 19, 23, 29... fins a 137.

Aquesta alternança entre freqüències (que serien els nostres 'bits' d'informació) comença amb una cadència relativament lenta (pels estàndards de comunicació terrestres), amb 16 mil·lisegons entre polsos consecutius. Un cop arribem a comptar 137 polsos en 'verd' (o '1') més 137 polsos en 'vermell' (o '0'), tornem a començar però amb una cadència el doble de ràpida, i comptant des d'1 fins 193. Cap fenomen natural és capaç de generar un senyal així, amb el que ens assegurem de cridar l'atenció a qui estigui escoltant. A més, ja estem proporcionant tres conceptes: els 'bits', els números i el nombres primers. El nostre 'Hello' acaba amb un quart concepte necessari per entendre la resta del missatge: un compte numèric en format de 'bytes' (blocs de 8 bits). Així doncs, comencem tot transmetent 8 polsos en 'vermell' (és a dir, 8 'zeros' binaris: '00000000'). Això correspon al valor numèric '0'. Continuem amb el valor '1', que es codifica com a '00000001'. Després el '2', que és '00000010', i continuem fins al màxim valor codificable en 8 bits: '255', codificat com a '11111111'. D'aquesta manera, els extraterrestres ja estan llestos per entendre la resta del nostre missatge!