Sónar, el festival de música, creativitat i tecnologia de Barcelona compleix 25 anys. Des dels seus orígens el 1994, Sónar, fidel al significat del seu nom, ha rastrejat les músiques més innovadores, radicals i compromeses del planeta. Per celebrar el nostre 25º aniversari, Sónar decideix invertir la seva funció i passar de radar a antena. Així neix el projecte Sonar Calling GJ273b. Hem sintetitzat un quart de segle d'exploració musical i l'hem enviat a l'espai, concretament a l'exoplaneta Luyten Star b, amb l'objectiu de propiciar el primer contacte de la Humanitat amb una intel·ligència extraterrestre.

Sónar lidera aquest experiment artístic-científic amb la col·laboració de dues institucions pioneres en la detecció de vida extraterrestre: l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i el METI International (Messaging Extraterrestrial Intelligence). En el projecte participen 35 artistes vinculats amb el festival, d'orígens i discursos musicals diversos. L’IEEC (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca que estudia totes les àrees de les ciències de l'espai, incloent-hi la Terra com a planeta, el Sistema Solar, els exoplanetes, la física estel·lar, la física d’astropartícules, i la cosmologia. L’IEEC duu a terme projectes per al descobriment de planetes habitables, recolza la cerca d'intel·ligència extraterrestre (SETI, Seti@home i BOINC) des de fa més d'una dècada i allotja la web Seti.cat. El segon partner del projecte és el METI International, l'organització pionera en el disseny de missatges susceptibles de ser compresos per una civilització extraterrestre. Fundat l’any 2017, realitza recerca científica i programes educatius sobre l'enviament de Missatges a Extraterrestres Intel·ligents (METI) i la Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre (SETI).

El contacte amb una intel·ligència extraterrestre ha estat objecte d'interès i fascinació durant dècades. Als anys 70 es van dur a terme els primers projectes del que es denomina SETI (cerca d'intel·ligència extraterrestre), que incloïen l'ús del radiotelescopi d’Arecibo (Puerto Rico), tant per detectar possibles emissions de civilitzacions en altres estrelles com per a l'enviament de missatges de ràdio i de materials a través sondes cap a l'espai interplanetari. Gran part dels esforços s'han invertit en les escoltes de diferents estrelles per detectar senyals d'intel·ligència exterior. No hi ha hagut cap resultat positiu que coneguem, a part d'un únic senyal, la trucada “Wow!”, que no ha pogut ser explicada encara. Des de 1974 s'han enviat transmissions a estrelles brillants i conegudes, o a estrelles amb exoplanetes gegants, de moment sense èxit. En els últims anys s'han descobert nombrosos exoplanetes en estrelles properes al Sol i alguns d'ells semblen complir els requisits perquè es tracti de mons habitables. És doncs el moment adequat per fer un primer intent de comunicació amb les hipotètiques civilitzacions d'aquests planetes.

Per a la segona transmissió al maig 2018, el projecte compta amb la col·laboració de Dr. Yvan Dutil astrofísic qui, juntament amb el seu col·lega Stéphane Dumas (1970-2016), va definir en 1999, un petit ”diccionari” de símbols o conceptes, cadascun descrit amb una imatge d'uns pocs píxels. La secció tutorial del nostre missatge presenta els diferents conceptes a poc a poc, com si estiguéssim ensenyant a un bebè a parlar.

Des del punt de vista científic, aquest experiment és nou perquè dirigeix la transmissió a un exoplaneta concret, proper i que sembla reunir les condicions necessàries per albergar vida. Ho és també perquè la codificació, la cadència i la potència del missatge incrementa sensiblement les possibilitats de ser rebut i comprès per una intel·ligència no terrestre. El disseny del missatge per part de l’IEEC i el METI és propedèutic: cada secció del missatge conté la informació necessària per descodificar la secció següent. El missatge conté tant informació bàsica sobre la humanitat com diverses peces musicals. Des del punt de vista musical, aquest projecte és nou perquè compta amb la participació activa d'un nombre important de músics d'alt nivell, que han creat peces expressament per ser enviades a Luyten’s Star b.

L'emissió es dirigeix a l’Estrella de Luyten, també coneguda com GJ 273. Luyten’s Star està a la constel·lació del Can Menor, a una distància de 12,4 anys llum de nosaltres. Es tracta d'una estrella molt més freda que el nostre Sol, amb una temperatura d'uns 3.000ºC (comparats amb els 5.500ºC del Sol), i per tant molt més vermellosa. Li estimem una massa i un radi que és més o menys un terç dels valors solars. L'estel no es veu sense un telescopi. Va ser batejada amb el nom d'un astrònom holandès-americà, Willem Jacob Luyten, que va mesurar el seu moviment propi (respecte a altres estrelles llunyanes). Aquest 2017 es va anunciar el descobriment de dos planetes al seu al voltant. Un d'ells, amb una massa gairebé tres vegades major a la Terra, se situa a la zona habitable de l'estrella, i probablement sigui una mica més calent que la nostra Terra. El seu any dura uns 19 dies dels nostres. Es tracta de l'Estrella Luyten b. Aquest planeta té un company més intern i més petit, amb una massa un 30% major a la del nostre planeta i l'any del qual dura uns 5 dies, que es diu Estel Luyten c. No sabem si l'Estel Luyten b efectivament té aigua, ni si ha retingut una atmosfera que el faci habitable. Però de moment no tenim cap motiu per pensar que no ho sigui. Si ho fos, seria un món amb oceans com els nostres, tal vegada més calents, amb un cel il·luminat per una estrella aparentment més gran que el sol i que brilla amb una llum vermellosa.

No és la primera vegada que s'envia un missatge a l'espai. El 16 de novembre de 1974 es va enviar un missatge conegut com el Missatge d’Arecibo des del radiotelescopi d’Arecibo, a Puerto Rico, i va ser enviat en la direcció del cúmul d’estrelles (Cúmul Globular) anomenat M13. Es calcula que aquesta transmissió aconseguirà la seva destinació en uns 27.000 anys. També s'han enviat missatges a altres 25 estrelles, tant estrelles brillants (Polar, Altair) amb escasses possibilitats de tenir planetes habitables, com a altres estels on s'han descobert planetes gegants (sense vida tal com la coneixem). Aquests són els projectes duts a terme fins al moment: https://en.wikipedia.org/wiki/Active_SETI

A diferència de la majoria de missatges anteriors, aquest missatge s'ha dissenyat amb rigorositat científica i tècnica. Té una destinació concreta, l'exoplaneta al voltant de Luyten’s Star (o GJ 273), que és un planeta proper (12,4 anys llum) i amb possibilitats d'albergar vida, la qual cosa permet saber quan arribarà el missatge, i a partir de quan podem esperar una resposta. D'altra banda, en missatges anteriors la informació necessària per desxifrar-los depenia excessivament de la forma de coneixement específica de la Humanitat a la Terra (depenia, per exemple, de la convenció de les representacions gràfiques en dues dimensions, o de la codificació de caràcters de text i per descomptat d'un idioma humà). Aquest missatge es distingeix per ser independent de tota convenció terrestre per poder ser comprès. Així mateix, la cadència en la transmissió de la informació és suficientment lenta (per a l'antena i potència usades) com per permetre la seva correcta descodificació a aquesta distància usant antenes i receptors semblants als nostres. Pel que fa a la música, és la primera vegada que s’envia a l'espai un conjunt de peces musicals creades expressament per aquest propòsit, i precedides de les suficients “explicacions” com per saber descodificar-les i escoltar-les.

El planeta de Luyten’s Star s'ha triat després de valorar totes les opcions disponibles. Es tracta d'un exoplaneta potencialment habitable relativament proper, amb la qual cosa el missatge hauria d'arribar en una mica més de 12 anys. A més, Luyten’s Star és observable des de l'alta latitud terrestre que ocupa l'antena d’EISCAT a Tromsø, la qual cosa permet que la transmissió es dugui a terme des d'aquest lloc.

No, ja hi ha hagut altres transmissions de música per radiofreqüències dirigides a l'espai. El 2001 es va enviar el “Teen Age Message”, amb algunes peces musicals utilitzant l'instrument Theremín, a diverses estrelles relativament properes (45 a 70 anys llum), una de les quals sembla tenir 3 planetes semblants a Júpiter orbitant al seu al voltant. El 2008 es va enviar la cançó “Across the Universe” dels Beatles a l’estrella Polar. A part, l’any 1977, l'anomenada Missió Voyager incloïa un enregistrament de 90 minuts en format d'un disc físic, l'anomenat Disc d'Or, amb una representació de les músiques de la Terra i un missatge de bona voluntat de la Humanitat.

El nostre missatge interestel·lar és una emissió d'ones de ràdio, similar a una emissió radiofònica a la Terra, però a una freqüència diferent i amb una potència molt major. Un senyal radiofònic (com qualsevol programa de ràdio) és lineal: els bits d'informació i els sons se succeeixen els uns als altres al llarg del temps. Per això aquest mitjà és particularment adequat per transmetre informació que també sigui de tipus lineal, com és el cas de la música o del text. Per descomptat es poden transmetre imatges per ràdio, i així es va fer, per exemple, al missatge d’Arecibo del 1974, però això requereix un grau més de complicació en la codificació del missatge, cosa que redueix les probabilitats de ser desxifrat per una hipotètica intel·ligència extraterrestre. Entre les dues formes de comunicació lineal, la música i el text, l'elecció era fàcil: la música, o més en general un senyal d'àudio, ofereix la possibilitat de transmetre text (opció per la qual han optat un nombre important dels artistes que han contribuït al projecte), mentre que l'opció contrària és impossible, tret que s'inclogui alguna forma de codificació musical escrita, fet que de nou augmentaria l’artificialitat de la transmissió i reduiria les probabilitats de ser compresa per una intel·ligència no humana.

Sónar Festival ha seleccionat a 35 músics o grups, amb el criteri que fossin una representació completa i variada del que ha estat Sónar durant els seus primers 25 anys de vida, i del que podria ser en el futur. El criteri no és de cap manera estilístic. La pregunta que ens hem fet és: Qui són els creadors que han obert nous camins per a la música en els últims anys? Qui pensem que són els que ho faran durant els propers anys? Aquesta selecció es completa amb 3 músics o grups triats a partir d’un “open call” al públic en general. No volem desaprofitar aquesta oportunitat tan especial per descobrir nous talents. I a més Sónar és inconcebible sense la implicació del seu públic.

Per poder optimitzar la transmissió via ràdio antena, i considerant la molt lenta cadència de dades (tan sols 500 bits per segon, unes 250 mil vegades més lent que un MP3 típic), els músics han creat peces de només 10 segons de durada i molt baixa qualitat de so digital. Concretament, s'ha utilitzat una codificació PCM de 8 bits, monoaural, i a una freqüència de mostreig de només 8 kilohertzs. Com a referència, un compact disc fa servir codificació PCM de 16 bits, estèreo i a 44.1 khzs. Això significa que les peces transmeses no poden contenir tons aguts (pels pocs khz de mostreig) i que, a més, se sentiran amb cert soroll digital (pels només 8 bits). Cal destacar que no s'ha fet servir cap mena de compressió d'àudio (com MP3), sinó que la música es transmet amb el format digital més bàsic. No només això, sinó que les peces musicals van precedides d'un breu “tutorial” que descriu fàcilment la codificació digital d'ones sonores, utilitzant diferents freqüències i harmònics. Tot això hauria de permetre a una espècie intel·ligent extraterrestre “entendre” i “escoltar” aquesta música.

El missatge s'ha dissenyat en diverses parts. En primer lloc s’envia una salutació, transmesa a la mínima cadència, creada per atreure l'atenció dels extraterrestres, indicant que no es tracta d'un senyal de ràdio natural creat per un objecte o fenomen astronòmic. A continuació es transmet informació bàsica sobre nosaltres: números, operacions matemàtiques, conceptes físics, etc. Posteriorment es transmet un breu tutorial musical per descriure la nostra forma de codificar sons digitalment, la qual cosa permet desxifrar i entendre l'última part del missatge: la música. En acabar el missatge, es conclou amb un breu comiat, que consisteix en la salutació inicial transmesa a l'inrevés.

Un exoplaneta o planeta extrasolar és un planeta que orbita un estel diferent del Sol i per tant no pertany al Sistema Solar.

La primera confirmació d'un exoplaneta es va produir a la dècada de 1990. A pesar que d'avui sabem que un objecte anunciat l’any 1992 és probablement un exoplaneta, el descobriment de 51 Peg b al 1995 per part de Michel Mayor i Didier Queloz s'acostuma a considerar l'inici de la recerca en exoplanetes. Fins a l’octubre de 2017 s'han detectat 3.671 planetes i 2.751 sistemes planetaris, dels quals 616 tenen més d'un planeta. Les tècniques principals per descobrir exoplanetes són indirectes, és a dir, que no es basen a observar directament el planeta sinó els efectes que aquest exerceix sobre la seva estrella, ja sigui canviant la seva velocitat, posició o brillantor. Així, els mètodes amb més èxit són el de les velocitats radials (o efecte Doppler) i el dels trànsits. El primer permet descobrir planetes i mesurar la seva massa a partir dels moviments que sofreix una estrella a causa d'un planeta (invisible) que l’orbita. I el segon permet descobrir planetes i mesurar el seu radi si el plànol orbital del planeta coincideix amb la nostra línia de visió i, per tant, es produeixen eclipsis durant els quals el planeta cobreix part de l'estrella i aquesta disminueix en brillantor.

Les transmissions trigaran 12,4 anys llum a arribar a Luyten’s Star b. Si allà existeix vida intel·ligent que vol contactar amb la Terra, podríem esperar una resposta en 25 anys. En tant que experiment científic, l'expectativa d'èxit consisteix a rebre una resposta de Luyten’s Star b, la qual cosa suposaria ni més ni menys que el primer contacte de la Humanitat amb una civilització extraterrestre. En tant que experiment musical, l'expectativa d'èxit es veu complerta des del moment mateix en què es realitza la primera transmissió. Independentment de la possibilitat de tenir resposta, l'èxit del projecte resideix en l'examen de consciència col·lectiva sobre el sentiment de pertànyer a la humanitat, de per què transmetre, de per què transmetre música i de quina música transmetre.

Els missatges que s’envien des de Tromsø l'octubre de 2017 i maig de 2018 arribaran a la seva destinació després de viatjar per l'espai durant 12 anys i 145 dies, o sigui, l'any 2030. No coneixem la distància a Luyten’s Star amb total precisió i per tant el moment exacte de l'arribada es produirà en la data citada més/menys un mes.

La transmissió s'ha realitzat des de les instal·lacions d’EISCAT a Tromsø, Noruega, utilitzant una antena de 32 metres de diàmetre i amb una potència de transmissió d'1.5 megawatts. Com a referència, les majors antenes de la NASA són d'uns 70 metres i utilitzen uns 0.4 megawatts. En el nostre cas hem utilitzat una antena tipus “radar”, és a dir, que emet impulsos de certa radiofreqüència (al voltant de 930 megahertzs) separats per silencis. Hem dissenyat la transmissió de manera que s'envia només 1 bit (“zero” o “un”) en cadascun d'aquests impulsos (utilitzant una freqüència per a “zero” i una altra diferent per a “un”). D'aquesta manera, el missatge indica clarament una naturalesa binària intrínseca i una clara separació entre bits consecutius. A més, la velocitat de transmissió és molt lenta (de 62.5 a 500 bits per segon), per maximitzar les possibilitats de descodificació correcta del missatge en la seva recepció.

SETI, el projecte que busca intel·ligència extraterrestre, porta dècades buscant evidències que no estem sols a l'Univers. A causa de les increïbles distàncies entre estrelles, no resulta factible (almenys ara com ara) observar directament un altre planeta, i molt menys veure si aquest està habitat. Per tant, es fan servir tècniques indirectes per detectar evidències de vida extraterrestre, i no només vida, sinó vida intel·ligent. La tècnica més utilitzada pel SETI es basa en “escoltar” possibles senyals de radiofreqüència emeses per ETs. El problema radica a destriar senyals naturals (per exemple les emeses per objectes i fenòmens astronòmics, com estrelles púlsar, supernoves, o fins i tot estrelles normals) de senyals artificials creats per una intel·ligència. A més, els senyals de ràdio sofreixen una gran atenuació amb les grans distàncies interestel·lars. Per això, SETI necessita grans antenes (com el radiotelescopi d’Arecibo), complexos algoritmes matemàtics, moltes dades i una gran potència computacional per intentar detectar un senyal enmig del soroll còsmic. Una de les més reeixides iniciatives és el projecte Seti@home, amb el qual qualsevol persona a qualsevol país pot ajudar en aquesta recerca simplement instal·lant un programa al seu ordinador personal. A part de la recerca de senyals de ràdio, SETI també està buscant senyals òptics, partint de la suposició que aquesta intel·ligència extraterrestre estigui utilitzant potents làsers per comunicar-se entre planetes i estrelles.

Un any llum no és una unitat de temps sinó de distància. Equival aproximadament a 10 bilions de km (9.460.730.472.581 km) i es calcula com la longitud que recorre la llum en un any. L'any llum és la unitat de distància adequada per parlar de les estrelles de l'entorn solar. La més propera a nosaltres, Proxima Centauri, es troba a 4,2 anys llum de distància, i l’estrella més brillant del firmament, Sirio, està a 8,6 anys llum de distància. La nostra galàxia, la Via Làctia, té un diàmetre d'uns 150 mil anys llum i la galàxia d’Andròmeda, una de les més properes, es troba a uns 2,5 milions d'anys llum de nosaltres.

No ho sabem. La ciència intenta donar resposta a aquesta pregunta i la tecnologia avança prou de pressa perquè aviat estiguem en condicions de reunir les proves suficients. El que sí que sabem des de fa uns pocs anys és que els planetes al voltant d'altres estrelles són extremadament abundants i, encara més, molts d'ells són de tipus rocós (com el nostre) i situats a la zona d'habitabilitat de les seves estrelles. Les estimacions indiquen que una de cada quatre o cinc estrelles, com a mínim, podria tenir planetes adequats per albergar vida. D'altra banda, observant el nostre propi planeta, ens adonem que la vida s'adapta a condicions molt extremes. Hi ha organismes, anomenats extremòfils, que poden suportar altes pressions, entorns de gran acidesa, elevades temperatures i condicions de radiació nuclear extrema, i que s'adapten per sobreviure i multiplicar-se en aquestes circumstàncies. Així, doncs, si els entorns habitables són abundants i la vida s'adapta a condicions extremes, això ens porta a pensar que tal vegada la vida sigui bastant comuna a l'univers. Però no ho podem afirmar encara. Falta el punt crucial: en un lloc on es donen les condicions, quina és la probabilitat que aparegui la vida del no-res? Tal vegada pugui passar en un 100% de casos, tal vegada una en un trilió. Les conseqüències són totalment diferents. La recerca científica ens donarà la resposta.

Els éssers humans som curiosos per naturalesa, i aquesta curiositat és el que ens ha portat al nivell actual de progrés científic, tecnològic i social. No hauríem de parar-nos aquí. Seria una contradicció amb la nostra forma de ser. L'afany de comprendre i explorar s'hauria d'estendre a allò que ens envolta a la major escala possible. Quin és el context de l'ésser humà en l'univers vivent? Hi ha altres civilitzacions intel·ligents? Per establir una comunicació, algú ha de donar el primer pas i transmetre. Podria ser que ens trobéssim davant la hipòtesi del zoològic.

Podríem pensar que el fet de “revelar” la nostra presència a través de les transmissions de ràdio comporta el risc d'una hipotètica reacció “hostil” per part d'una altra civilització. Desconeixem la naturalesa de qualsevol possible reacció, però això no hauria de ser motiu per evitar donar-nos a conèixer. Per què descartar una reacció positiva? És probable que alguna civilització en la Galàxia que tingui tecnologia per desplaçar-se fins al nostre planeta faci ja molt temps que ens ha detectat. Les nostres transmissions de ràdio i televisió i els radars d'aeroport emeten radiació a l'espai des de fa ja 100 anys, és a dir que aquestes transmissions ja han arribat a 100 anys llum a la rodona.

No sabem res de les condicions dels exoplanetes potencialment habitables que hem descobert fins ara. Potser aquests mons resulten de fet inadequats per a la presència de vida. I encara si existís vida, no sabem si aquesta serà complexa i intel·ligent. La vida va aparèixer a la Terra fa uns 3.800 milions d'anys. Però aquesta va ser en forma de bacteris fins fa uns 500 milions d'anys, quan van aparèixer els animals i les plantes. I els humans només portem uns 10.000 anys amb la capacitat de desenvolupar “tecnologia” més o menys sofisticada. Així doncs, si prenem com a referència l'evolució de la vida a la Terra, és molt probable que aquells planetes que puguin estar habitats ho estiguin per organismes simples i per tant no comunicatius.

La tècnica més utilitzada és la ràdio-astronomia, que consisteix en enfocar grans antenes parabòliques a les coordenades dels objectes que volem “escoltar” (com si es tractés d'un satèl·lit artificial del qual volem obtenir un senyal de televisió). Estrictament parlant, no es pot “escoltar” l'univers, ja que el so tal com el coneixem necessita certa pressió atmosfèrica per propagar-se (i l'espai entre planetes i estels està buit). No obstant això, es poden “traduir” les ones de ràdio rebudes amb aquestes antenes parabòliques a un senyal sonor. Si es fa adequadament, es poden arribar a escoltar sons bastant espectaculars. Aquí hi ha alguns exemples: http://canyouactually.com/nasa-actually-recorded-sound-in-space-and-its-absolutely-chilling/ i https://www.pcmag.com/feature/353576/10-creepy-sounds-recorded-in-space-by-nasa/3

Si es rep una resposta al missatge serà una notícia de proporcions històriques. La Humanitat gaudiria d'una ocasió única de prendre consciència de si mateixa com una sola espècie, d'actuar amb una mentalitat veritablement global i de respondre d'una forma que ens representi a tots. Seria una revolució en tota regla, la constatació que no estem sols en l'univers. Hauria de ser aquest un dels majors reptes polítics a abordar per part de Nacions Unides.

No, no tots els artistes que han contribuït a aquest projecte actuaran a Sónar 2018. Una mostra completa i representativa de la trajectòria de Sónar durant 25 anys no podia limitar-se al line-up d'una sola de les edicions del festival. Tots els artistes seleccionats han actuat en alguna edició de Sónar (alguns en més d'una!) o podrien fer-ho en un futur pròxim.

Les peces dels trenta-sis músics o grups que han contribuït a la transmissió poden escoltar-se aquí. A més podran escoltar-se durant Sónar 2018, en un espai habilitat especialment per a fer-ho.

No, no preveiem realitzar noves emissions durant els anys vinents.

Aquest projecte té una durada de 25 anys. Atès que el nostre missatge trigarà 12 anys i mig en arribar a GJ 273b, viatjant a la velocitat de la Llum (que és la velocitat màxima a la qual la informació pot viatjar a l'Univers, d'acord amb la Teoria de la Relativitat d'Einstein), i que una hipotètica resposta trigaria el mateix temps a arribar de tornada a la Terra, només una vegada que hagin transcorregut 25 anys des de la primera transmissió serà possible la detecció d'una possible resposta procedent de GJ 273b. 25 anys és doncs la durada mínima d'aquest projecte. Però podria allargar-se si aquest primer missatge suposés, com desitgem, l'inici d'una conversa amb éssers que ara mateix desconeixem i dels quals esperem resposta.